Podríem dir que la gestió d’un conflicte en fase crítica en un Centre d’Educació Singular és un dels majors problemes per a la seua convivència diària. Sovint, aquests es presenten de manera ràpida, sobtada i prou cridanera. Aquestes circumstàncies ens obliguen a gestionar aquest moment amb una sèrie d’accions accelerades i moltes vegades improvisades, decidint solucions poc adients i generalment lesives per a l’educació de l’alumnat, ja què aquest, difícilment podrà aprendre res amb el que ha passat.
Per a cercar la solució a aquestes situacions, tradicionalment hem recorregut a la prevenció, un conjunt d’accions destinades a evitar que s’arribés a aquests extrems i basades, principalment, en el recordatori a l’alumnat de les normes i sobretot de les sancions que podien sofrir si no les acomplien. El terme prevenció però, pot al·ludir a un concepte negatiu del conflicte. En primer lloc, perquè presumeix que aquest no ha d’existir i si apareix s’ha d’evitar. Al mateix temps, també pot menar a la idea de què el conflicte és pot inclús ignorar, esperant que aquests acabe per diluir-se i si no ho fa, resoldre`s de manera punitiva.
En les darreres dècades, per contrarestar aquesta visió de la gestió dels conflictes, el sociòleg John Burton ha proposat el terme Provenció, el qual suposa una canvi de visió dràstica i diferent a l’hora d’entendre el concepte de conflicte, però sobretot, a l’hora d’enfrontar-se a ell.
Per començar, la provenció defuig de la percepció tradicional del conflicte. L’accepta com un element natural, inherent a les relacions humanes i que per tant no es pot evitar; s’ha de reconèixer. Però també estudiar i desenvolupar habilitats per tal d’abordar-lo. Tampoc es pot eludir, ja què un conflicte té una dinàmica pròpia, una volta s’han iniciat no es resol per si mateixa, es potagreujar i no podem controlar com pot acabar. Tot açò fa que la provenció considere el conflicte com un element positiu, una oportunitat per a poder aprendre i créixer.
Però el que realment destaca del concepte de provenció, és el nou enfocament a l’hora d’abordar i enfrontar-se al conflicte. Defuig de la idea de conflicte com un moment concret de crisi on les parts esclaten i el considera com un procés més complex, amb unes fases o estadis. El conflicte comence amb la mateixa provenció, seguirà amb l’anàlisi i negociació i acabarà amb el procés de mediació. Aquest plantejament suposa treballar, obligatòriament en la resolució dels conflictes des de les primeres etapes o estadis, quan aquest encara no ha aparegut i és més fàcil treballar-lo, fins a un temps després d’haver desaparegut, per aprendre del que ha passat i estar preparats per a quan torne a passar. I sobretot, perquè obliga a centres docents, professorat i alumnat a realitzar un treball previ per a poder desenvolupar unes bases comunes amb les quals afrontar totes les fases del conflicte.
Per tant, podríem definir el concepte de prevenció com una sèrie d’habilitats, estratègies eines i destreses desenvolupades per professorat i alumnat per tal de treballar el conflicte des de les primeres etapes, abans del sorgiment del període de crisi, des de l’inici. Així, com afirma Burton, el fet de començar el treball des del principi implica: intentar comprendre i explicar el conflicte des de totes les vessants (les persones, el procés i el problema), i en el cas dels Centre d’Educació Singular incidint en la part humana i social; un coneixement dels canvis estructurals per eliminar les seus causes i evitar la reaparició, i l’establiment de condicions adequades que afavorisquen un clima de convivència on totes les parts treballen el conflicte de manera cooperativa, sense violència i disminuisquen el risc de reedició.
Ens el cas dels Centres Educatiu Singulars, el treball en la fase de provenció adquirix una importància cabdal. Si el repte i complexitat es basen en cercar les causes des de l’origen, el perfil del nostre centre fa que la implantació de la prevenció siga encara més urgent. El nostre alumnat prové majoritàriament d’un BAP (Barri d’acció preferent), degradat social i econòmicament i amb un alt index de violència; alumnat, per tant, amb unes fortes mancances en gestió emocional i de resolució de conflictes.
Això fa que siga prioritari un treball cooperatiu de professores i alumnat per tal de consolidar habilitats que mitiguen aquestes carències. Caldria treballar en el sentiment d’identitat per combatre la seua inseguretat i baixa autoestima; desenvolupar sentiments de pertanyença al grup per eliminar la desmotivació front a un futur incert dins del barri. Ensenyar destreses de comunicació i escolta i habilitats per treballar l’educació democràtica que els ensenye a arribar acords per consens i cooperació, de manera igualitària, participativa i no sexista, respectant les opinions i decisions del altres i desterrar definitivament la violència com a eina de resolució dels conflictes.
En definitiva, que el centre docent i el professorat aprengai ensenye a l’alumnat ferramentes per a resoldre els conflictes de manera pacífica en la fase de prevenció, pot suposar una millora considerable de la convivència al centre i un retorn d’aquestes dinàmiques al seu barri, convertir-lo en agents i motors que demanen un necessari canvi social.
Burton, J. (1990) Conflict: Resolution and Provention. Palgrave Macmillian eds.
Cascón, P. (2001). Educar en y para el conflicto. Cátedra UNESCO de paz y Derechos Humanos. (UAB).
Accés: http://escolapau.uab.cat/img/programas/educacion/publicacion005e.pdf